Personalitats de l’Ateneu
Personalitats relacionades amb l’Ateneu de Maó
Don Enrique Alabern Sáez (m. 1926)
Aquest home, providencialment vingut a Menorca a començaments del segle va ser un dels millors col·laboradors i un dels més entusiastes capdavanters de l’Ateneu de Maó.
El doctor Enric Alabern i Sáez presentava una doble personalitat. Per una banda, era funcionari del Cos Pericial de Duanes, i, per l’altra, era metge. Era un metge molt culte, d’unes qualitats humanes excepcionals, generós de la seva ciència i de la seva feina, com a Maó ho va demostrar, i que posseïa dues especialitats, la d’oftalmòleg i la de puericultor i maternòleg, que és la que li va donar la més gran anomenada. com a conseqüència del gran bé que va fer treballant dins aquest camp.
A Catalunya va fundar i dirigir l’Extensió Universitària. Just establert a Maó, i vist el panorama social i cultural que, aleshores, la nostra ciutat presentava, sentís el doctor Alabern tres necessitats: la de veure establerta aquí l’Extensió Universitària, la de que Maó tingués també un Ateneu i la de crear una institució de puericultura i maternologia, com era la Gota de Llet.
El doctor Alabern marxà de Menorca l’any 1913, i l’Ajuntament de la ciutat el distingí amb el nomenament de Fill Adoptiu de la mateixa.
Francesc Cardona i Orfila (1833-1892)
Francesc Cardona i Orfila neix a Maó, el 19 de novembre de 1833. Estudia a Barcelona i a València, on es gradua en Teologia i Cànons. La seva vida com a sacerdot és exemplar però destaca sobretot com a científic. Naturalista. Reuní importants col·leccions de mol·luscs, artròpodes i coleòpters. Destacà com entomòlec i estudià l’aclimatació dels cucs de seda. Refusà càrrecs importants per no haver d’abandonar Menorca i les seves investigacions.
Mor a Maó el gener de 1892. Nomenat menorquí il·lustre per l’Ajuntament de Maó (21/1/1892)
Francesc Hernández Sanz (1863-1949)
Neix a Maó l’any 1863. Home polifacètic, destaca com a historiador, arxiver, arqueòleg i com a conservador i protector del patrimoni menorquí.
És també un excel·lent dibuixant; realitza una gran labor com a docent i com a investigador.
Participa i promou empreses socials i culturals, i assumeix la labor consular dels Països Baixos a Balears.
Per la immensa obra que realitza, és nomenat membre de la Real Acadèmia d’Història i de la de Belles Arts, a més de ser distingit amb nombrosos guardons i distincions. Mor a Maó l’any 1949.
Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: Miguel Alejandre Monjo
Francisco Hernández Monjo (1862-1937)
Va néixer a Maó el 22 d’abril de 1862.
El seu pare i el seu avi eren orfebres. Destacà en dues activitats artístiques molt diverses: la pintura i la música.
Pel que fa a la pintura, va ser un marinista apreciat, essent considerat com el més representtiu dels pintors menorquins vuitcentistes. Per encàrrec, realitzà una col·lecció d’aquarel·les de vaixells de guerra que es van publicar en àlbum el 1898. A la col·lecció de l’Ateneu de Maó es conserva un llenç a l’oli, de gran format: dos vapors creuant-se en plena travesa.
En les seves estades a Mallorca , i mantigué amistad amb Anglada i Cittadini.
Mor a Barcelona, on residia des de jove, el 7 de desembre de 1937.
Rafael Prieto i Caules (1834-1913)
Rafael Prieto i Caules va neix a Maó l’any 1834. Estudia a Madrid, on es gradua en administració Pública i Dret Civil a la Universitat Central.
Exerceix d’advocat en aquella ciutat i, al mateix temps, és secretari de l’Ateneu madrileny.
L’any 1865 torna a Maó i participa activament en la vida política local: regidor i tinent d’alcalde del consistori maonès, també és elegit diputat provincial en vàries legislatures, i realitza una fructífera labor per a l’illa.
Nomenat director general de Duanes, promou una gran tasca nacional i internacional, per la qual és guardonat. Mor a Madrid l’any 1913.
Col·lecció Hernández Mora. Autor: Macipe
Màrius Verdaguer Travesi (1885-1963)
Neix a Maó l’any 1885. Per les dues branques familiars rebrà influències literàries, en estar emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Guàrdia.
Passa la joventut a terres de Castella i estudia Dret a Barcelona, on fixa la seva residència i realitza la seva vida professional. Escriu novel·la, poesia i assaig, col·labora en la premsa i tradueix els autors clàssics. Sempre manté els vincles amb Menorca, que li inspira novel·les de tant èxit com a Pedres i vent.
Mor a Barcelona el 1963. Un any abans, havia vist incorporar el seu retrat a la Galeria municipal.
Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: González Carbonell.
Joan Vives Llull (1901-1982)
L’ideal pictòric de J. Vives Llull era l’exaltació de la naturalesa mitjançant un procés intel·lectual, tant quan pintava la llum dels llocs menorquins, com quan la seva paleta es tornava més angladiana per captar la peculiar atmosfera de L’Horta de Pollença. Y sempre feia servir una paleta generosa i optimista.
La seva relació amb l’Ateneu i la seva preocupació pel món cultural de l’Illa el porten a designar-lo President de la Secció d’Arts Plàstiques de l’entitat.
Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817)
Neix a Maó l’any 1752. Assiteix a l’escola del pintor italià Chiesa, que li recomana marxar a Itàlia per completar la seva formació artística.
Estudia a Venècia i a Roma i la fama adquirida el porta a Viena, on és anomenat primer delineador de la Imperial Galeria.
D’esperit malenconiós i turmentat fuig dels honors de la cort, i es refugia a Menorca per pintar i dedicar-se a la docència. Encara viatja al Carib, on l’obra que hi pinta assoleix aspectes vanguardistes.
El seu treball destaca en el conjunt de les arts menorquines. Mor a Maó l’any 1817.
Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: Francesc Hernández Sanz
Pere Ballester i Pons (1856-1946)
Neix a Maó l’any 1856. Advocat de professió. Promotor de l’Ateneu de Maó. Un cop constituïda aquesta nova societat va ser nomenat secretari de la Junta Directiva. També va ser bibliotecari de l’Ateneu, així com president de la Secció de Ciències Morals i Polítiques fins la guerra civil.
Autor de molts articles a la “Revista de Menorca” i d’obres tant importants com la coneguda De re Cibaria. Utilitzà en moltes ocasions la llengua vernacle.
Mor l’any 1946.
Joan Hernández Mora (1902-1984)
Nascut a Maó, l’any 1902, en el si d’una família molt arrelada a la història i l’art de Menorca, hereta l’interès per tot el que fa referència a l’illa.
Llicenciat en Història i en Dret, es dedica a la docència durant més de cinquanta anys, si bé la combina amb una intensa activitat cultural: ateneista, periodista, investigador…
A més, desenvolupa una gran tasca menorquinista i d’assessorament a estudiants i investigadors.
Abans de morir a Madrid, l’octubre de 1984, havia fet donació a la ciutat de Maó de la seva col·lecció patrimonial.
Retrat de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. Autor: F. Sans Huguet
Pedro Mir i Mir (1867-1922)
Neix a Maó l’any 1867. Terratinent. Participà decisivament en projectes com l’Extensió Universitària i la constitució de l’Ateneu, figurant com un dels seus fundadors i formant part des del seu inici de la junta directiva com a vicepresident.
La seva passió són els llibres i l’agricultura. Dins l’Ateneu crea la Cámara y Sindicato Agrícolas de Menorca.
Col·labora amb la “Revista de Menorca” amb nombrosos articles destacant el tema d’agronomia.
Mor a Maó l’any 1922.
José Pérez de Acevedo (1861-1917)
Neix a Cuba l’any 1861 quan encara era espanyola. Quan Cuba s’independitza torna a Espanya. Fou Catedràtic de Psicologia, Lògica i Ètica i Dret del Instituto General y Técnico, de Maó.
Jugà un paper molt important en la creació de l’Extensió Universitària i en la formació de l’Ateneu. Enamorat dels llibres i convençut de la importància que una biblioteca té per establir un clima cultural, va servir a l’Ateneu com a bibliotecari.
Persona compromesa socialment va col·laborar en la fundació del Dispensario Antituberculoso, d’un Ateneo Popular, de la Gota de Leche, de Guarderias de Párvulos, en l’empresa educativa del Ateneo Popular de Villacarlos.
Mor l’any 1917.
Joan J. Rodríguez Femenías (1839-1905)
Va néixer a Maó, l’any 1839. De formació autodidàctica, es dedica des de molt jove a herboritzar: recopila un herbari de més de 4.000 espècies europees i una col·lecció d’algues de 6.248 exemplars. Aconsegueix notables descobriments que li donen renom, com a científic, a escala mundial; fruit de les investigacions, escriu diversos opuscles.
Afiliat al Partit Republicà, és alcalde de Maó de 1883 a 1885. Impulsa diferents projectes culturals i és soci fundador de l’RSE de Historia Natural i membre de la Societé Botanique de France. Mor a França, on estiueja, el dia 8 d’agost de 1905.
Antonio Victory Taltavull (1861-1931)
Neix a Maó l’any 1861. Militar de carrera. Col·laborador de l’Extensió Universitària i va ser, durant 25 anys, el primer president de l’Ateneu. Fou batle de Maó.
Va ser col·laborador de la “Revista de Menorca” amb temes militars i biografies; també amb qüestions relacionades amb ordenació del territori.
Mor l’any 1931.